1 files changed, 0 insertions, 676 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi
deleted file mode 100644
index e904390..0000000
--- a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi
+++ /dev/null
@@ -1,676 +0,0 @@
-:B~ Personalització de la instal·lació de paquets
-
-1~customizing-package-installation Personalització de la instal·lació de
-paquets
-
-La personalització més bàsica d'un sistema en viu pot ser la selecció dels
-paquets que seran inclosos en la imatge. Aquest capítol explica les diverses
-opcions de live-build per a personalitzar la instal·lació de paquets durant
-la construcció. Les opcions més importants que influeixen en els paquets que
-estan disponibles per a ser instal·lats en la imatge són les àrees de
-distribució i el arxiu. Per a garantir velocitats de descàrrega decents,
-s'ha de triar un mirall de distribució proper. També es pot incloure
-repositoris de backports, paquets experimentals o personalitzats, o incloure
-paquets directament com si fossin fitxers. Es poden definir llistes de
-paquets, incloent-hi els metapaquets que instal·laran diversos paquets
-relacionats alhora, com ara paquets per a un ordinador d'escriptori o un
-llenguatge en particular. Finalment, una sèrie d'opcions donen un cert
-control sobre /{apt}/ o si es prefereix /{aptitude}/, quan s'instal·len els
-paquets durant la construcció. Això pot ser útil si s'utilitza un proxy, es
-vol desactivar la instal·lació de paquets recomanats per a estalviar espai,
-o hi ha la necessitat de controlar quines versions dels paquets s'instal·len
-mitjançant la tècnica pinning d'APT, per nomenar algunes possibilitats.
-
-2~ Fonts dels paquets
-
-3~ Distribució, àrees d'arxiu i mode 
-
-La distribució que es tria té una gran importància en els paquets que estan
-disponibles per a incloure en una imatge en viu. Només cal especificar el
-nom en clau, que per defecte és ${testing} per a la versió ${testing} de
-live-build. Qualsevol distribució disponible a l'arxiu pot ser especificada
-pel seu nom en clau aquí. (Veure {Termes}#terms per a més detalls.) L'opció
-#{--distribution}# no només influeix en l'origen dels paquets dins l'arxiu,
-sinó que també instrueix a live-build per a comportar-se segons sigui
-necessari per a construir cada distribució suportada. Per exemple, per a
-construir la distribució *{unstable}*, sid, s'ha d'especificar:
-
-code{
-
- $ lb config --distribution sid
-
-}code
-
-A l'arxiu de la distribució, les àrees són les divisions principals de
-l'arxiu. A Debian, es tracta de #{main}#, #{contrib}# i #{non-free}#.  Només
-#{main}# conté el programari que és part de la distribució Debian, per tant
-és el valor per defecte. Es poden especificar un o més valors, per exemple:
-
-code{
-
- $ lb config --archive-areas "main contrib non-free"
-
-}code
-
-És dona suport experimental a alguns derivats de Debian a través de l'opció
-#{--mode}#. Per defecte, aquesta opció és #{debian}# però només si s'està
-construint en un sistema Debian o en un sistema desconegut. Si s'especifica
-amb #{lb config}# que es vol construir un dels derivats suportats alehores
-es modificaran les opcions per a crear aquest derivat. Si per exemple
-s'utilitza #{lb config}# amb el mode #{ubuntu}#, s'utilitzarà el nom de la
-distribució i les àrees dels arxius del derivat especificat en lloc dels de
-Debian. El «mode» també modifica el comportament de live-build per a
-adaptar-lo als derivats.
-
-*{Nota:}* Els projectes per als quals s'han afegit aquests modes són els principals responsables de donar suport als usuaris d'aquestes opcions. El ${project}, al seu torn, dona suport de desenvolupament només sobre una base de millor esforç, basada en les informacions proporcionades pels projectes derivats ja que nosaltres no desenvolupem ni donem suport a aquests derivats.
-
-3~ Miralls de distribució
-
-L'arxiu de Debian es replica a través d'una àmplia xarxa de miralls a tot el
-món perquè la gent de cada regió pugui triar un mirall proper amb la millor
-velocitat de descàrrega. Cadascuna de les opcions #{--mirror-*}# governa
-quin mirall de distribució s'utilitzarà en les diverses etapes de la
-construcció. Recordar de {Etapes de la construcció}#stages-of-the-build que
-l'etapa *{bootstrap}* es quan el chroot s'omple inicialment per
-/{debootstrap}/  amb un sistema mínim i l'etapa *{chroot}* és quan
-s'utilitza el chroot per a la construcció del sistema de fitxers del sistema
-en viu. D'aquesta manera, s'utilitzen els miralls corresponents per a
-aquestes etapes, i més tard, durant l'etapa *{binary}* s'utilitzen els
-valors #{--mirror-binary}# i #{--mirror-binary-security}# substituint
-qualsevol mirall utilitzat en una etapa anterior.
-
-3~distribution-mirrors-build-time Miralls de distribució utilitzats en temps
-de construcció
-
-Per a establir els miralls de la distrubució utilitzats en temps de
-construcció perquè apuntin a una rèplica local, és suficient establir
-#{--mirror-bootstrap}# i #{--mirror-chroot-security}# de la manera següent.
-
-code{
-
- $ lb config --mirror-bootstrap http://localhost/debian/ \
-          --mirror-chroot-security http://localhost/debian-security/
-
-}code
-
-El mirall per al chroot, especificat per l'opció #{--mirror-chroot}#, per
-defecte pren el mateix valor que #{--mirror-bootstrap}#
-
-3~ Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
-
-Les opcions #{--mirror-binary*}# governen els miralls de distribució que
-acaben a la imatge binària. Aquestes poden ser utilitzades per a instal·lar
-paquets addicionals mentre s'executa el sistema en viu. Els valors per
-defecte fan servir #{httpredir.debian.org}#, un servei que tria un mirall
-geogràficament a prop en funció, entre altres coses, de la familia de la IP
-de l'usuari i de la disponibilitat del mirall. Aquesta és una opció adequada
-quan no es pot predir quin serà el millor mirall per a tots els usuaris. O
-es pot especificar els valors propis com es mostra en l'exemple següent. Una
-imatge construïda a partir d'aquesta configuració només seria convenient per
-als usuaris en una xarxa on "#{mirror}#" és abastable.
-
-code{
-
- $ lb config --mirror-binary http://mirror/debian/ \
-          --mirror-binary-security http://mirror/debian-security/ \
-          --mirror-binary-backports http://mirror/debian-backports/
-
-}code
-
-3~additional-repositories Repositoris addicionals
-
-És possible afegir més repositoris, ampliant les opcions de paquets més
-enllà dels disponibles en la pròpia distribució de destinació. Aquests poden
-ser, per exemple, per a backports, experimentals o paquets
-personalitzats. Per a configurar repositoris addicionals, crear els fitxers
-#{config/archives/your-repository.list.chroot}#, i/o
-#{config/archives/your-repository.list.binary}#. Igual que amb les opcions
-#{--mirror-*}# aquest regeix els repositoris utilitzats en l'étapa
-*{chroot}*  durant la construcció de la imatge, i a l'étapa *{binary}*, és a
-dir, per a ser utilitzades quan s'executa el sistema en viu.
-
-Per exemple, #{config/archives/live.list.chroot}# permet instal·lar paquets
-des del repositori d'instantànies de debian-live en el moment de construcció
-del sistema viu.
-
-code{
-
- deb http://live-systems.org/ sid-snapshots main contrib non-free
-
-}code
-
-Si s'afegeix la mateixa línia a #{config/archives/live.list.binary}#, el
-repositori sera afegit al directori #{/etc/apt/sources.list.d/}# del sistema
-viu.
-
-Si aquests fitxers existeixen, són utilitzats de forma automàtica.
-
-També s'ha de posar la clau GPG utilitzada per a signar el repositori en
-fitxers #{config/archives/your-repository.key.{binary,chroot}}#.
-
-En cas de necessitar un APT pinning personalitzat, es poden col·locar les
-preferències APT en fitxers
-#{config/archives/your-repository.pref.{binary,chroot}}#, que seran afegits
-automàticament al sistema en viu al directori #{/etc/apt/preferences.d/}#.
-
-2~choosing-packages-to-install Selecció dels paquets a instal·lar
-
-Hi ha una sèrie de formes de triar els paquets que live-build instal·larà en
-la imatge, que abasta una varietat de necessitats diferents. Es pot
-simplement anomenar paquets individualment per a instal·lar en una llista de
-paquets. També es pot optar per utilitzar metapaquets a les llistes, o
-seleccionar-los utilitzant camps de control de fitxers de paquets. I,
-finalment, es poden copiar paquets com si fossin fitxers dins del arbre
-#{config/}#, que és un mètode que s'adapta perfectament a fer proves amb
-paquets nous o experimentals abans de afegirlos a un repositori.
-
-3~package-lists Llistes de paquets
-
-Les llistes de paquets són una forma eficaç d'expressar quins paquets han de
-ser instal·lats. La sintaxi de la llista suporta seccions condicionals que
-fa que sigui fàcil construir llistes i adaptar-les per al propi ús en
-múltiples configuracions. Els noms dels paquets també poden ser injectats a
-la llista amb ajudants de l'intèrpret d'ordres en temps de construcció. 
-
-*{Nota:}* El comportament de live-build a l'hora d'especificar un paquet que no existeix està determinat per la elecció que es faci de l'eina APT. Veure {Elegir apt or aptitude}#choosing-apt-or-aptitude per a més detalls.
-
-3~using-metapackages Ús dels metapaquets
-
-La forma més senzilla per a omplir la llista de paquets és utilitzar una
-tasca metapaquet mantinguda per una distribució. Per exemple:
-
-code{
-
- $ lb config
- $ echo task-gnome-desktop > config/package-lists/desktop.list.chroot
-
-}code
-
-Això reemplaça l'antic mètode de llistes predefinides de #{live-build}#
-2.x. A diferència de les llistes predefinides, els metapaquets no són
-específics del projecte Live Systems. Per contra, són mantinguts per grups
-d'especialistes que treballen dins la distribució i per tant, reflecteixen
-el consens de cada grup sobre els paquets que serviran millor a les
-necessitats dels usuaris. A més, abasten una gamma molt més àmplia de casos
-d'ús que les llistes predefinides que substitueixen.
-
-Tots els metapaquets tenen el prefix #{task-}#, de manera que una forma
-ràpida de determinar quins estan disponibles (encara que pot contenir un
-grapat d'entrades falses que coincideixin amb el nom, però que no són
-metapaquets) és fer coincidir el nom del paquet amb:
-
-code{
-
- $ apt-cache search --names-only ^task-
-
-}code
-
-A més d'aquests, es troben altres metapaquets amb diverses
-finalitats. Alguns són subconjunts de paquets de tasques més àmplies, com
-#{gnome-core}#, mentre que altres són parts individuals especialitzades de
-un Debian Pure Blend, com els metapaquets #{education-*}#. Per a obtenir una
-llista de tots els metapaquets que hi ha a l'arxiu, instal·lar el paquet
-#{debtags}# i llistar tots els paquets amb l'etiqueta #{role::metapackage}#
-de la següent manera:
-
-code{
-
- $ debtags search role::metapackage
-
-}code
-
-3~ Llistes locals de paquets
-
-Ja sigui afegint metapaquets a una llista, paquets individuals, o una
-combinació d'ambdós, totes les llistes de paquets locals s'emmagatzemen a
-#{config/package-lists/}#. Es pot utilitzar més d'una llista i això es
-presta molt bé als dissenys modulars. Per exemple, es pot decidir dedicar
-una llista a una elecció particular d'escriptori, l'altra a una col·lecció
-de paquets relacionats que puguin ser fàcilment utilitzats al damunt d'un
-escriptori diferent. Això  permet experimentar amb diferents combinacions de
-conjunts de paquets amb un mínim d'esforç, intercanviant llistes comunes
-entre els diferents projectes d'imatges en viu.
-
-Les llistes de paquets que es troben en aquest directori han de tenir el
-sufix #{.list}# per a ser processades, i a més a més un sufix d'etapa
-adicional #{.chroot}# o #{.binary}# per a indicar per a quina etapa és la
-llista.
-
-*{Nota:}* Si no s'especifica el sufix d'etapa, la llista s'utilitzarà per a ambdues etapes. Normalment, s'especifica #{.list.chroot}# de manera que els paquets només s'instal·laran al sistema de fitxers en viu i no hi haura una còpia extra del #{.deb}# en el medi.
-
-3~ Llistes locals de paquets per a l'etapa binary
-
-Per a crear una llista per a l'etapa binary, crear un fitxer amb el sufix
-#{.list.binary}# a #{config/package-lists/}#. Aquests paquets no
-s'instal·len al sistema de fitxers en viu però s'inclouen en el medi en viu
-al directori #{pool/}#. Un ús típic d'aquesta llista seria amb una de les
-variants del instal·lador non-live. Com s'ha esmentat anteriorment, si es
-vol que aquesta llista sigui la mateixa que la llista de l'etapa chroot,
-simplement utilitzar el sufix #{.list}#.
-
-3~generated-package-lists Generar llistes de paquets
-
-De vegades passa que la millor manera de crear una llista és generar-la amb
-un script. Qualsevol línia que comença amb un signe d'exclamació indica una
-ordre que s'executarà dins del chroot quan la imatge es construeix. Per
-exemple, es podria incloure la línia #{! grep-aptavail -n -sPackage
--FPriority standard | sort}# en una llista de paquets per a produir una
-llista ordenada de paquets disponibles amb #{Priority: standard}#.
-
-De fet, la selecció de paquets amb l'ordre #{grep-aptavail}# (del paquet
-#{dctrl-tools}#) és tan útil que #{live-build}# proporciona un script
-#{Packages}# d'ajuda per motius de comoditat. Aquest script accepta dos
-arguments: #{field}# i #{pattern}#. Per tant, es pot crear una llista amb
-els següents continguts:
-
-code{
-
- $ lb config
- $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot
-
-}code
-
-3~ Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
-
-Qualsevol de les variables de configuració de live-build emmagatzemades a
-#{config/*}# (menys el prefix #{LB_}#) poden ser utilitzades en sentències
-condicionals en les llistes de paquets. En general, això significa qualsevol
-opció #{lb config}# en lletres majuscules i amb guions canviats a guions
-baixos. Però a la pràctica, només tenen sentit les que influeixen en la
-selecció de paquets, com ara #{DISTRIBUTION}#, #{ARCHITECTURES}# o
-#{ARCHIVE_AREAS}#.
-
-Per exemple, per a instal·lar #{ia32-libs}# si s'especifica
-#{--architectures amd64}#:
-
-code{
-
- #if ARCHITECTURES amd64
- ia32-libs
- #endif
-
-}code
-
-És possible fer un test d'un nombre de valors, per exemple per a instal·lar
-/{memtest86+}/ si s'especifica #{--architectures i386}# o #{--architectures
-amd64}#:
-
-code{
-
- #if ARCHITECTURES i386 amd64
- memtest86+
- #endif
-
-}code
-
-També es pot provar amb variables que poden contenir més d'un valor, per
-exemple, per a instal·lar /{vrms}/ si s'especifica o #{contrib}# o
-#{non-free}# a través de l'opció #{--archive-areas}#:
-
-code{
-
- #if ARCHIVE_AREAS contrib non-free
- vrms
- #endif
-
-}code
-
-No és possible el anidament dels condicionals.
-
-% FIXME:
-
-3~ Eliminar paquets durant la instal·lació
-
-Es pot crear llistes de paquets en fitxers amb els sufixos
-#{.list.chroot_live}# i #{.list.chroot_install}# dins del directori
-#{config/package-lists}#. Si hi ha una llista «live» i una llista «install»
-els paquets de la llista #{.list.chroot_live}# s'eliminaran amb un script
-ganxo després de la instal·lació (si l'usuari utilitza l'instal·lador). Els
-paquets de la llista #{.list.chroot_install}# seran presents tant en el
-sistema en viu com en el sistema instal·lat. Aquest és un cas especial per
-al programa d'instal·lació i pot ser útil si es té #{--debian-installer
-live}# establert en la configuració i es desitja eliminar paquets específics
-del sistema en viu durant la instal·lació.
-
-3~desktop-and-language-tasks Tasques d'escriptori i llenguatge
-
-Les tasques d'escriptori i el llenguatge són casos especials que necessiten
-una mica de planificació i configuració extra. Les imatges en viu són
-diferentes de les imatges de l'instal·lador de Debian en aquest sentit. A
-l'instal·lador de Debian, si el medi es va preparar per a obtenir un tipus
-d'entorn d'escriptori en particular, la tasca corresponent s'instal·larà
-automàticament. Per tant hi ha tasques internes #{gnome-desktop}#,
-#{kde-desktop}#, #{lxde-desktop}# i #{xfce-desktop}#, cap de les quals
-s'ofereixen al menú de #{tasksel}#. De la mateixa manera, no hi ha cap
-entrada de menú per a tasques de llengües, però l'elecció del idioma de
-l'usuari durant la instal·lació influeix en la selecció de les tasques de
-les llengües corresponents.
-
-En el desenvolupament d'una imatge en viu d'escriptori, la imatge sol
-arrencar directament a un escriptori de treball, les opcions d'escriptori i
-de llengua han estat fetes en temps de construcció, no en temps d'execució
-com en el cas del instal·lador de Debian. Això no vol dir que una imatge en
-viu no es pugui construir per a donar suport a diversos equips d'escriptori
-o diversos idiomes i oferir a l'usuari una opció, però això no és el
-comportament de live-build per defecte.
-
-Com que no hi ha cap ajust automàtic per a les tasques de llengua que
-incloguin coses com ara tipus de lletres específics per a una llengua o
-paquets de mètode d'entrada, si es vol, cal especificar-ho en la
-configuració. Per exemple, una imatge d'escriptori GNOME que contingui
-suport per al alemany podrie incloure les següents tasques metapaquets:
-
-code{
-
- $ lb config
- $ echo "task-gnome-desktop task-laptop" >> config/package-lists/my.list.chroot
- $ echo "task-german task-german-desktop task-german-gnome-desktop" >> config/package-lists/my.list.chroot
-
-}code
-
-3~kernel-flavour-and-version Tipus i versió del nucli
-
-Depenent de l'arquitectura, s'inclouran per defecte en la imatge un o més
-tipus de nuclis. Es pot triar diferents tipus a través de l'opció
-#{--linux-flavours}#. Cada tipus té un sufix per a l'arrel per defecte
-#{linux-image}# per a formar el nom de cada metapaquet que al seu torn depèn
-d'un paquet del nucli exacte que s'ha d'incloure en la imatge.
-
-Així, per defecte, una imatge per a l'arquitectura #{amd64}# inclourà el
-metapaquet #{linux-image-amd64}# i una imatge per a l'arquitectura #{i386}#
-inclourà el metapaquet #{linux-image-586}#.
-
-Quan hi ha més d'una versió del paquet del nucli disponible en els arxius
-configurats, es pot especificar el nom d'un paquet del nucli amb l'opció
-#{--linux-packages}#. Per exemple, suposem que s'està construint una imatge
-d'arquitectura #{amd64}# i es vol afegir l'arxiu experimental amb propòsits
-de fer proves. Perquè es pugui instal·lar el nucli
-#{linux-image-3.18.0-trunk-amd64}# es podria configurar la imatge de la
-següent manera:
-
-code{
-
- $ lb config --linux-packages linux-image-3.18.0-trunk
- $ echo "deb http://ftp.debian.org/debian/ experimental main" > config/archives/experimental.list.chroot
-
-}code
-
-3~custom-kernels Nuclis personalitzats
-
-Es pot construir i incloure nuclis propis personalitzats, sempre que
-s'integrin en el sistema de gestió de paquets de Debian. El sistema de
-live-build no és compatible amb nuclis no construïts com paquets #{.deb}#.
-
-La manera apropiada i recomanable d'implementar els propis paquets del nucli
-és seguir les instruccions del #{kernel-handbook}#. Recordar que s'ha de
-modificar l'ABI i els sufixos del tipus apropiadament, i a continuació,
-incloure un conjunt complet dels packets que corresponen amb #{linux}# i
-#{linux-latest}# al repositori.
-
-Si s'opta per construir els paquets del nucli sense els metapaquets a joc,
-cal especificar una arrel #{--linux-packages}# apropiada com s'indica a
-{Tipus i versió del nucli}#kernel-flavour-and-version. Com expliquem a
-{Instal·lació de paquets modificats o de
-tercers}#installing-modified-or-third-party-packages, és millor si
-s'inclouen els paquets del nucli personalitzat en un repositori propi, tot i
-que les alternatives discutides en aquella secció també funcionen.
-
-Està més enllà de l'abast d'aquest document donar consells sobre com
-personalitzar un nucli. No obstant això, cal, almenys, assegurar-se que la
-configuració compleix els següents requisits mínims:
-
-_* Utilitzar una ramdisk inicial.
-
-_* Incloure el mòdul d'unió del sistema de fitxers (normalment #{aufs}#).
-
-_* Incloure tots els mòduls del sistema d'arxius requerits per la
-configuració (normalment #{squashfs}#).
-
-2~installing-modified-or-third-party-packages Instal·lació de paquets
-modificats o de tercers
-
-Si bé està en contra de la filosofia d'un sistema en viu, de vegades pot ser
-necessària la construcció d'un sistema amb versions modificades dels paquets
-que es troben al arxiu de Debian. Pot ser per a modificar o donar suport a
-funcions addicionals, les llengües o les marques, o fins i tot per a
-eliminar elements dels paquets existents que són indesitjables. De la
-mateixa manera, es poden utilitzar paquets de tercers per a afegir alguna
-funcionalitat personalitzada i/o propietària.
-
-Aquesta secció no cobreix l'assessorament en matèria de construcció o
-manteniment de paquets modificats. Però el métode de Joachim Breitner's 'How
-to fork privately' a
-http://www.joachim-breitner.de/blog/archives/282-How-to-fork-privately.html
-pot ser d'interès. La creació de paquets personalitzats es tracta a Debian
-New Maintainers' Guide at https://www.debian.org/doc/maint-guide/ i en
-altres llocs.
-
-Hi ha dues formes d'instal·lar paquets personalitzats modificats:
-
-_* #{packages.chroot}#
-
-_* L'ús d'un repositori APT personalitzat
-
-Utilitzar #{packages.chroot}#  és més fàcil d'aconseguir i útil per a
-personalitzacions "ràpides", però té una sèrie d'inconvenients, mentre que
-l'ús d'un repositori APT personalitzat és més costós en la quantitat de
-temps necessari per a posar-lo en marxa.
-
-3~ Fer servir #{packages.chroot}# per a instaŀar paquets personalitzats
-
-Per a instaŀar un paquet personalitzat, només s'ha de copiar al directori
-#{config/packages.chroot/}#. Els paquets que es troben dins d'aquest
-directori s'instal·laran automàticament en el sistema en viu durant la
-construcció - no cal especificar res més en cap altre lloc.
-
-Els paquets *{han de}* ser nomenats en la forma prescrita. Una manera simple
-de fer això és utilitzar #{dpkg-name}#.
-
-Utilitzar #{packages.chroot}# per a la instal·lació de paquets
-personalitzats té els seus desavantatges:
-
-_* No és possible utilitzar APT segur.
-
-_* Cal posar tots els paquets apropiats al directori
-#{config/packages.chroot/}#.
-
-_* No es adient per a l'emmagatzematge de configuracions de sistemes en viu
-en el control de revisió.
-
-3~ Fer servir un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats
-
-A diferència de #{packages.chroot}#, quan s'utilitza un repositori APT
-personalitzat s'ha d'assegurar que s'especifiquen els paquets en un altre
-lloc. Veure {Selecció dels paquets a
-instal·lar}#choosing-packages-to-install per a més detalls.
-
-Si bé crear un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats pot
-semblar un esforç innecessari, la infraestructura pot ser fàcilment
-reutilitzada en una data posterior per a oferir actualitzacions dels paquets
-modificats.
-
-3~ Paquets personalitzats i APT
-
-live-build utilitza APT per a instal·lar tots els paquets al sistema en viu,
-per tant, heretarà els comportaments d'aquest programa. Un exemple rellevant
-és que (assumint una configuració per defecte) si es dóna el cas que un
-paquet està disponible en dos repositoris diferents, amb diferents números
-de versió, APT triarà per a instal·lar el paquet amb la versió més alta.
-
-A causa d'això, s'aconsella augmentar el nombre de la versió dels paquets
-personalitzats als fixers #{debian/changelog}# per a assegurar-se que la
-versió modificada és la que s'instal·la en lloc d'una dels repositoris
-oficials de Debian. Això també es pot aconseguir mitjançant l'alteració de
-les preferències d'APT del sistema en viu - veure {APT pinning}#apt-pinning
-per a més informació.
-
-2~ Configurar APT en temps de construcció
-
-Es pot configurar APT a través d'una sèrie d'opcions que només s'apliquen en
-temps de construcció. (La configuració d'APT al sistema en funcionament en
-viu es pot fer de forma normal per als continguts del sistema en viu, és a
-dir, mitjançant la inclusió de les configuracions adequades a través de
-#{config/includes.chroot/}#.) Per a obtenir una llista completa, buscar les
-opcions que comencen amb #{apt}# a la pàgina del manual de #{lb_config}#.
-
-3~choosing-apt-or-aptitude Elegir apt o aptitude
-
-Es pot optar per utilitzar /{apt}/ o /{aptitude}/ a l'hora d'instal·lar
-paquets en temps de construcció. Quina utilitat s'usa es configura gràcies
-al argument #{--apt}# de #{lb config}#. Escollir el mètode d'implementació
-per al comportament preferit durant la instal·lació de paquets, la
-diferència notable és la forma en que es manegen els paquets que falten.
-
-_* #{apt}#: Amb aquest mètode, si un paquet que s'especifica falta,
-l'instal·lació de paquets fallarà. Aquesta és la configuració per defecte.
-
-_* #{aptitude}#: Amb aquest mètode, si s'especifica un paquet que falta,
-l'instal·lació de paquets tindrà èxit.
-
-3~ L'ús d'un proxy amb APT
-
-Una configuració típica d'APT és per a fer front a la construcció d'una
-imatge darrere d'un proxy. Es pot especificar el proxy per a APT amb les
-opcions #{--apt-ftp-proxy}# o #{--apt-http-proxy}# segons sigui necessari,
-per exemple,
-
-code{
-
- $ lb config --apt-http-proxy http://proxy/
-
-}code
-
-3~tweaking-apt-to-save-space Afinar APT per a estalviar espai
-
-Pot ser necessari estalviar espai en el medi destinat a la imatge, en aquest
-cas una o altra o ambdós de les següentes opcions poden ser d'interès.
-
-Si no es vol incloure els índexs d'APT en la imatge, es poden omitir amb:
-
-code{
-
- $ lb config --apt-indices false
-
-}code
-
-Això no influirà en les entrades de #{/etc/apt/sources.list}#, sinó
-simplement si #{/var/lib/apt}# conté els fitxers dels índexs o no. El
-desavantatge és que APT necessita aquests índexs per tal d'operar en el
-sistema en viu, així que abans d'executar per exemple #{apt-cache search}# o
-#{apt-get install}#, l'usuari primer ha fer un #{apt-get update}# per a
-crear aquests índexs.
-
-Si es considera que la instal·lació de tots els paquets recomanats infla
-massa la imatge, sempre que s'estigui preparat per a fer front a les
-conseqüències que s'analitzen a continuació, es pot desactivar aquesta opció
-per defecte d'APT amb:
-
-code{
-
- $ lb config --apt-recommends false
-
-}code
-
-La conseqüència més important de desactivar els «recommends» és que
-#{live-boot}# i #{live-config}# recomanen alguns paquets que proporcionen
-una funcionalitat important utilitzada per la majoria de configuracions
-Live, com per exemple #{user-setup}# recomanat per #{live-config}# i que
-s'utilitza per a crear l'usuari en viu. En tots menys en els casos més
-excepcionals es necessita tornar a afexir almenys alguns dels recommends a
-les llistes de paquets o en cas contrari la imatge no funcionarà com
-s'espera, si és que funciona. Mirar els paquets recomanats per a cada un
-dels paquets inclosos en la construcció i si no s'està segur que es poden
-ometre, tornar a afegir-los a les llistes de paquets.
-
-La conseqüència més general aquí és que si no s'instal·len els paquets
-recomanats per un paquet determinat, és a dir, "els paquets que es troben
-junts amb aquest en totes les instal·lacions a menys que siguin inusuals"
-(Debian Policy Manual, secció 7.2), alguns paquets que en realitat són
-necessaris per als usuaris del sistema Live poden ser omesos. Per tant,
-suggerim revisar la diferència que desactivar els paquets recomanats té en
-la llista de paquets (veure el fitxer #{binary.packages}# generat per #{lb
-build}#) i tornar a incloure a la llista els paquets que falten que haurien
-de ser instal·lats. Si només es vol deixar de banda un petit nombre de
-paquets recomanats, es pot deixar els «recommends» activats i establir una
-prioritat pin d'APT negativa en els paquets seleccionats per a impedir la
-seva instal·lació, com s'explica a {APT pinning}#apt-pinning.
-
-3~ Passar opcions per a apt o aptitude
-
-Si no hi ha cap opció #{lb config}# per a modificar el comportament d'APT de
-la manera què es necessita, es pot utilitzar #{--apt-options}# o
-#{--aptitude-options}# per a passar opcions a l'eina APT
-configurada. Consultar les pàgines dels manual #{apt}# i #{aptitude}# per a
-més detalls. Tenir en compte que ambdues opcions tenen valors per defecte
-que s'hauran de mantenir, a més de les opcions que es proporcionen. Així,
-per exemple, suposant que s'ha inclòs algun paquet de
-#{snapshot.debian.org}# per a fer proves i es vol especificar
-#{Acquire::Check-Valid-Until=false}# perquè APT no es queixe de que el
-fitxer #{Release}# ja ha caducat es podria fer com en el exemple següent,
-afegint la nova opció després del valor per defecte #{--yes}#:
-
-code{
-
- $ lb config --apt-options "--yes -oAcquire::Check-Valid-Until=false"
-
-}code
-
-Consultar les págines del manual per a entendre completament aquestes
-opcions i quan utilitzar-les. Això és només un exemple i no s'ha
-d'interpretar com un consell per a configurar la imatge. Aquesta opció no
-seria adequada, per exemple, per a una versió final d'una imatge en viu.
-
-Per a configuracions més complicades que impliquen opcions #{apt.conf}# pot
-ser adequat crear un fitxer #{config/apt/apt.conf}#. Consultar també les
-altres opcions #{apt-*}# per a tenir algunes dreceres convenients per a les
-opcions que es necessiten amb freqüència.
-
-3~apt-pinning APT pinning
-
-Com a referència, llegir primer la pàgina del manual
-#{apt_preferences(5)}#. Es pot configurar APT pinning durant la construcció,
-o bé durant l'execució. En el primer cas, crear #{config/archives/*.pref}#,
-#{config/archives/*.pref.chroot}#, i #{config/apt/preferences}#. Per al
-segon cas, crear #{config/includes.chroot/etc/apt/preferences}#.
-
-Suposem que s'està construint un sistema en viu ${testing} però es necessita
-que tots els paquets «live-» que acaben dins de la imatge binària
-s'instal·lin desde sid en temps de construcció. Cal afegir sid a les fonts
-d'APT i fer un pin dels paquets live amb una prioritat més alta, però tots
-els altres paquets amb una prioritat més baixa que la prioritat per defecte
-de manera que només els paquets que es vol s'instal·lin desde sid en el
-moment de la construcció i tots els altres es prenguin de la distribució de
-destinació, ${testing}. Això es pot aconseguir de la manera següent:
-
-code{
-
- $ echo "deb http://mirror/debian/ sid main" > config/archives/sid.list.chroot
- $ cat >> config/archives/sid.pref.chroot << EOF
- Package: live-*
- Pin: release n=sid
- Pin-Priority: 600
-
- Package: *
- Pin: release n=sid
- Pin-Priority: 1
- EOF
-
-}code
-
-Una prioritat pin negativa evitarà que un paquet s'instal·li, com en el cas
-que no es vulgui un paquet que és recomanat per un altre paquet. Suposem que
-s'està construint una imatge LXDE afegint #{task-lxde-desktop}# a
-#{config/package-lists/desktop.list.chroot}# però no es desitja que al
-usuari se li demani que guardi les contrasenyes wifi al keyring. Aquesta
-llista depèn de /{lxde-core}/, que recomana /{gksu}/,  que al seu torn
-recomana /{gnome-keyring}/. Si es vol omitir el paquet recomanat
-/{gnome-keyring}/, es pot fer mitjançant l'addició de les següents línies a
-#{config/apt/preferences}#:
-
-code{
-
- Package: gnome-keyring
- Pin: version *
- Pin-Priority: -1
-
-}code